Alle, alle Sarkozy

Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom. M'agrada l'estil directe i sense tabús de Sarkozy. La seva manera d'afrontar els problemes prescindint dels discursos benintencionats i políticament correctes. Des d'aquí vull aplaudir la seva valentia en proposar modificar la llei en els casos de delictes sexuals. No cal que us digui que coincideixo plenament amb Sarkozy i, per això espero i desitjo que la seva proposta prosperi i algun dia també s'apliqui a casa nostra.

Alle, alle Sarkozy!!!

Retards... ergo hem arribat a Barcelona

Després de passar uns dies de vacances en família a Asturies, hem pogut comprovar com el caos dels trens de rodalies persistia. L'Estació de Sants és un caos, on saber de quina andana ha de sortir el teu tren és una aventura i conèixer l'horari missió impossible.

Però, el més trist és veure la munió de turistes amb ulls esbatanats de sorpresa i desorientats que no saben cap a on han d'anar per arribar al seu destí. Malauradament, la imatge de Barcelona i de Catalunya no sortirà indemne del caos al que ens té avocats RENFE.

Paciència que és la mare de la ciència

Ahir ens va venir a visitar la ministra de Foment, Magdalena Alvárez, i la seva resposta als greus incidents dels darrers dies en les infraestructures catalanes -caiguda de la xarxa elèctrica, retards a la xarxa de rodalies de RENFE, problemes a l'aeroport del Prat...- degut a la manca d'inversió per part del govern espanyol ha estat demanar paciència.

No cal dir, que els catalans tenim molta paciència, ja que en els darrers dies hem hagut de sofrir una calamitat rere l'altra. Senyora Magdalena Alvárez la paciència té un límit i a vostè com a ministra de Foment li correspon donar-nos solucions i complir amb les inversions previstes als pressupostos.

Mentre Catalunya es veu assumida en un caos d'infraestructures el president Montilla segueix sense dir res... Suposo que deu estar de vacances ben lluny de Catalunya.

Sense vergonya: el sou del president de la Diputació de Girona

La fam de cadira i sou que tenen alguns càrrecs electes d'Esquerra no té aturador i frega, en alguns casos, la indecència. Enric Vilabert, nou president de la Diputació de Girona i membre d'Esquerra, cobrarà més que el propi Zapatero, president del govern espanyol, i el sou de president de la Diputació és un 42% superior que el que percebia el seu antecessor l'anterior legislatura.

Actuacions com la del nou president de la Diputació de Girona, Enric Vilabert d'Esquerra, no ajuden a dignificar la política ans al contrari, contribueixen a fomentar l'allunyament de la ciutadania dels polítics i a fomentar l'abstenció.

En Martí Cabré també en fa referència als sous dels polítics, tot centrant-se al cas de Terrassa.

ZP com Aznar

Llegeixo a l'Avui que "Zapatero rebaixa la inversió a Catalunya als nivells del PP", segons el balanç anual que fa la Cambra de Comerç de Barcelona dels pressupostos de l’Estat i del seu grau d’execució. Situació que explica els dèficits d'infraestructures de Catalunya -retards en els trens de rodalies, caiguda de la xarxa elèctrica, retard en la construcció de la nova terminal de l'aeroport del Prat...-.

Davant fets com aquests jo em pregunto on és el nostre president? Suposo que de vacances!!! Catalunya, gràcies a Esquerra, té un president que avantposar els interessos de partit als interessos del país. Montilla, oblidant-se del seu eslògan electoral "Fets, no paraules", prefereix callar i no dir res per no molestar el seu cap de files.

Malauradament, la força dels fets ens demostra que tant PP -Aznar- com PSOE -Zapatero- són "los mismos perros con distintos collares", tan sols els diferencia l'estil, però el resultat és el mateix.